BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE VÍCTOR BALAGUER
1824 - 2024
L’11 de desembre de 1824 naixia a Barcelona l’escriptor i polític català Víctor Balaguer i Cirera,fundador de la Biblioteca Museu que porta el seu nom a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Aquest2024, doncs, es compleixen 200 anys del seu naixement. La trajectòria de Balaguer, tant acadèmicacom professional, es desplega en múltiples àmbits: el periodisme, la història, la literatura, lapolítica... Personatge cabdal de la Renaixença, mestre del Gai Saber, autor del nomenclàtor del’Eixample de Barcelona, ministre de Foment i d’Ultramar, senador i filantrop, la seva figura ha estattractada i revisada en nombroses ocasions, com en deixa constància una selecta bibliografia dedicada al personatge.
La commemoració del bicentenari del seu naixement vol reivindicar el seu llegat patrimonial icultural, on sobresurt, sens dubte, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Una institució creada,conceptualitzada, fundada i finançada pel mateix Balaguer, que va obrir portes oficialment l’any1884 a tocar de l’estació de ferrocarril de la ciutat costanera de Vilanova i la Geltrú, en una data moltprimerenca en el context de la museologia catalana.
La proposta de commemorar amb diferents accions el naixement del Fundador coincideix amb lareobertura de la Biblioteca Museu després d’haver estat tancada gairebé dos anys per dur a termeuna complexa obra de renovació del sistema climàtic de l’edifici, destinada a garantir la conservacióde les col·leccions exposades, hereves d’aquesta llarga història que la commemoració vol revisar.D’aquí que tingui tot el sentit convertir l’edifici en l’eix vertebrador on desplegar les diferentspropostes complementàries que reivindiquin la petjada que Balaguer va deixar i les sevesressonàncies en una societat com l’actual.
#VictorBalaguer200
BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE VÍCTOR BALAGUER
1824 - 2024
L’11 de desembre de 1824 naixia a Barcelona l’escriptor i polític català Víctor Balaguer i Cirera,fundador de la Biblioteca Museu que porta el seu nom a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Aquest2024, doncs, es compleixen 200 anys del seu naixement. La trajectòria de Balaguer, tant acadèmicacom professional, es desplega en múltiples àmbits: el periodisme, la història, la literatura, lapolítica... Personatge cabdal de la Renaixença, mestre del Gai Saber, autor del nomenclàtor del’Eixample de Barcelona, ministre de Foment i d’Ultramar, senador i filantrop, la seva figura ha estattractada i revisada en nombroses ocasions, com en deixa constància una selecta bibliografia dedicada al personatge.
La commemoració del bicentenari del seu naixement vol reivindicar el seu llegat patrimonial icultural, on sobresurt, sens dubte, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Una institució creada,conceptualitzada, fundada i finançada pel mateix Balaguer, que va obrir portes oficialment l’any1884 a tocar de l’estació de ferrocarril de la ciutat costanera de Vilanova i la Geltrú, en una data moltprimerenca en el context de la museologia catalana.
La proposta de commemorar amb diferents accions el naixement del Fundador coincideix amb lareobertura de la Biblioteca Museu després d’haver estat tancada gairebé dos anys per dur a termeuna complexa obra de renovació del sistema climàtic de l’edifici, destinada a garantir la conservacióde les col·leccions exposades, hereves d’aquesta llarga història que la commemoració vol revisar.D’aquí que tingui tot el sentit convertir l’edifici en l’eix vertebrador on desplegar les diferentspropostes complementàries que reivindiquin la petjada que Balaguer va deixar i les sevesressonàncies en una societat com l’actual.
#VictorBalaguer200
VÍCTOR BALAGUER I CIRERA (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901)
Víctor Balaguer s’inicia de ben jove en el món del periodisme i, des delsarticles que escriu, comença a difondre les seves idees historicopolítiquesfent-se seu un dels temes cabdals del romanticisme: el relat històric del’edat mitjana. Com a romàntic liberal, treballa per recuperar l’ús literari dela llengua catalana. En l’ideari de Víctor Balaguer destaca la recuperació demites, com a referents de la cultura.
El 1852 va ser el primer cronista oficial de la ciutat de Barcelona. L’entrada de Balaguer a la política s’inicia el 1854 amb els primers càrrecs dins del Partit Progressista. Paral·lelament, abans de fer el salt a l’alta política espanyola, inicia una faceta d’historiador i continua la de periodista. Comença la tasca de recuperació històrica de la Corona d’Aragó i participa en la restauració dels Jocs Florals en el marc de la Renaixença. Balaguer fou el primer Mestre en Gay Saber. Com a historiador escriu la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1850-1863), Las calles de Barcelona (1865) o Las instituciones y reyes de Aragón (1896), entre d’altres. Com a periodista funda els diaris La Corona de Aragón i El Conceller.
Després dels intents de cop d’estat de Prim, entre els anys 1865 i 1867, Balaguer passa diversos períodes d’exili a França. Allà aplega material sobre la història dels trobadors i es relaciona amb els felibres (poetes occitans), especialment amb Frederic Mistral.
El febrer de 1869 és elegit diputat a Corts pel districte Manresa-Vilanova i la Geltrú, càrrec que tindrà fins a 1889, quan és nomenat senador vitalici d’Espanya. Com a diputat participa en diverses comissions parlamentàries i, durant el regnat d’Amadeu I, és ministre d’Ultramar (1871) i de Foment (1872). Després de la Primera República és nomenat altra vegada ministre d’Ultramar (1874, 1886-1888).
Durant el Sexenni Democràtic, Balaguer s’introdueix en la maçoneria; pren el nom simbòlic de Tamarit i obté el grau 33è, màxim de l’Orde. La influència de Balaguer durant els anys en què va ser diputat (1869-1889) va ser clau per a la concessió de la línia de ferrocarril de Barcelona a Vilanova i Valls (1881), per a la construcció del seu projecte nacional de Biblioteca-Museu (1884), que serà el seu llegat més important, i per a la creació de l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú (1886). Mor a Madrid el 14 de gener de 1901, i les seves despulles són enterrades al cementiri de Vilanova i la Geltrú.
VÍCTOR BALAGUER I CIRERA (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901)
Víctor Balaguer s’inicia de ben jove en el món del periodisme i, des delsarticles que escriu, comença a difondre les seves idees historicopolítiquesfent-se seu un dels temes cabdals del romanticisme: el relat històric del’edat mitjana. Com a romàntic liberal, treballa per recuperar l’ús literari dela llengua catalana. En l’ideari de Víctor Balaguer destaca la recuperació demites, com a referents de la cultura.
El 1852 va ser el primer cronista oficial de la ciutat de Barcelona. L’entrada de Balaguer a la política s’inicia el 1854 amb els primers càrrecs dins del Partit Progressista. Paral·lelament, abans de fer el salt a l’alta política espanyola, inicia una faceta d’historiador i continua la de periodista. Comença la tasca de recuperació històrica de la Corona d’Aragó i participa en la restauració dels Jocs Florals en el marc de la Renaixença. Balaguer fou el primer Mestre en Gay Saber. Com a historiador escriu la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1850-1863), Las calles de Barcelona (1865) o Las instituciones y reyes de Aragón (1896), entre d’altres. Com a periodista funda els diaris La Corona de Aragón i El Conceller.
Després dels intents de cop d’estat de Prim, entre els anys 1865 i 1867, Balaguer passa diversos períodes d’exili a França. Allà aplega material sobre la història dels trobadors i es relaciona amb els felibres (poetes occitans), especialment amb Frederic Mistral.
El febrer de 1869 és elegit diputat a Corts pel districte Manresa-Vilanova i la Geltrú, càrrec que tindrà fins a 1889, quan és nomenat senador vitalici d’Espanya. Com a diputat participa en diverses comissions parlamentàries i, durant el regnat d’Amadeu I, és ministre d’Ultramar (1871) i de Foment (1872). Després de la Primera República és nomenat altra vegada ministre d’Ultramar (1874, 1886-1888).
Durant el Sexenni Democràtic, Balaguer s’introdueix en la maçoneria; pren el nom simbòlic de Tamarit i obté el grau 33è, màxim de l’Orde. La influència de Balaguer durant els anys en què va ser diputat (1869-1889) va ser clau per a la concessió de la línia de ferrocarril de Barcelona a Vilanova i Valls (1881), per a la construcció del seu projecte nacional de Biblioteca-Museu (1884), que serà el seu llegat més important, i per a la creació de l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú (1886). Mor a Madrid el 14 de gener de 1901, i les seves despulles són enterrades al cementiri de Vilanova i la Geltrú.
AGENDA D'ACTIVITATS
Consulteu totes les activitats relacionades amb el BICENTENARI a anyvictorbalaguer.cat
AGENDA D'ACTIVITATS
Podreu consultar totes les activitats relacionades amb la celebració del bicentenari del naixement de Víctor Balaguer a anyvictorbalaguer.cat.
PREMSA
11 de desembre de 2023
Compte enrere pel bicentenari del naixement Víctor Balaguer, amb la mirada posada en la reobertura de la Biblioteca Museu
27 de setembre de 2023
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú commemorarà l'any 2024 el bicentenari del naixement de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901)
PREMSA
11 de desembre de 2023
Compte enrere pel bicentenari del naixement Víctor Balaguer, amb la mirada posada en la reobertura de la Biblioteca Museu
27 de setembre de 2023
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú commemorarà l'any 2024 el bicentenari del naixement de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901)
ORGANITZACIÓ
Entitats organitzadores:
- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
- Institut de Patrimoni Cultural de Vilanova i la Geltrú
- Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Entitats col·laboradores:
- Diputació de Barcelona
- Universitat de Barcelona
Equip Bicentenari Balaguer:
L’organització del Bicentenari V. Balaguer compta amb un equip pluridisciplinar i coneixedor de primera mà de la figura, l’obra i el llegat de l’artista. Aquest equip està integrat per:
- Comissària Bicentenari: Teresa-M. Sala
- Comissió executiva del Bicentenari formada per: Míriam Albà, Maria Alias, Giovanni Catini, Laia Manuel, Marijó Riba, Mireia Rosich, , Jordi Roca, Teresa-M. Sala i Ignasi Soler.
- Consell assessor del Bicentenari format per: Montserrat Comas, Francesc X. Puig, Esther Alsina, Joan Molet, Oriol Pi, Magda Gassó, Josep M. Domingo, Xavier Roigé, Xavier López, Alejandra Canals, Marina Cuccu i Joan Palomas.
- Equip de l’Institut de Patrimoni Cultural de Vilanova i la Geltrú: Míriam Albà, Maria Alias, Mònica Àlvarez, Míriam Chacón, Àlvar Estrada, Elisabet Ferrer, Joan Carles Gallego, Blanca Giribet, Miquel Marzal, Laia Manuel, Gerard Pla, Mar Pérez, Isidre Roset, Mireia Rosich i Ignasi Soler.
ORGANITZACIÓ
Entitats organitzadores:
- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
- Institut de Patrimoni Cultural de Vilanova i la Geltrú
- Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Entitats col·laboradores:
- Diputació de Barcelona
- Universitat de Barcelona
Equip Bicentenari Balaguer:
L’organització del Bicentenari V. Balaguer compta amb un equip pluridisciplinar i coneixedor de primera mà de la figura, l’obra i el llegat de l’artista. Aquest equip està integrat per:
- Comissària Bicentenari: Teresa-M. Sala
- Comissió executiva del Bicentenari formada per: Míriam Albà, Maria Alias, Giovanni Catini, Laia Manuel, Marijó Riba, Mireia Rosich, , Jordi Roca, Teresa-M. Sala i Ignasi Soler.
- Consell assessor del Bicentenari format per: Montserrat Comas, Francesc X. Puig, Esther Alsina, Joan Molet, Oriol Pi, Magda Gassó, Josep M. Domingo, Xavier Roigé, Xavier López, Alejandra Canals, Marina Cuccu i Joan Palomas.
- Equip de l’Institut de Patrimoni Cultural de Vilanova i la Geltrú: Míriam Albà, Maria Alias, Mònica Àlvarez, Míriam Chacón, Àlvar Estrada, Elisabet Ferrer, Joan Carles Gallego, Blanca Giribet, Miquel Marzal, Laia Manuel, Gerard Pla, Mar Pérez, Isidre Roset, Mireia Rosich i Ignasi Soler.
